Ponents a The Corner: La revolució ConSentida arriba a The Corner Hotel

És possible que arribi un dia en què parlar de les ConSentides ens soni tan familiar com parlar del Club Bildelberg o el G7. I esperem que la seva influència sobre la presa de decisions, en pro d'una societat més igualitària, sigui una quarta part de la dels lobbies aquí esmentats. Utopia o visió, ningú pot negar el creixement imparable d'aquest grup amb més de 9.000 adeptes– i en augment– que ja abasta sis ciutats espanyoles (Barcelona, Madrid, València, Mallorca, Saragossa i Sant Sebastià) i orientat a positivar el rol de la dona en la nostra societat, desfent-se dels seus clítxes masculins i recuperant la seva essència, encara que d'una forma integradora, sense excloure l'home i entenent que l'objectiu final no és la igualtat sinó l'equitat.

Ara aquestes sessions arriben al The Corner Hotel amb Speakers at The Corner, on un cop al mes una inspiradora –una dona amb història– compartirà les seves experiències amb els assistents. La primera serà l'escriptora d'origen indi Asha Miró, el proper dimecres 24 d'abril. Per conèixer millor aquest “moviment” hem parlat amb la creadora del projecte, Julia Salsas, una periodista de formació que es va convertir en la primera ConSentida de la història en prendre consciència de on era i cap a on volia anar a la vida. Encara que ningú millor per explicar la seva història que ella mateixa.

Diga'm Julia, què són les ConSentides i com sorgeixen?

Les ConSentides neixen fa 5 anys a Barcelona amb una proposta que sorgeix més del cor que d'un pla de negoci o alguna cosa semblant. Em vaig adonar que hi havia una demanda social que assenyalava que la dona necessita un temps i un espai per conèixer-se a si mateixa. I a través d'històries de vida de dones que per a mi són referents s'ha generat una comunitat de més de 9.000 dones que actualment té presència en sis ciutats espanyoles.

I com vas arribar a detectar aquesta demanda social?

Als 25 anys vaig tenir una crisi existencial que em va fer replantejar-me-ho tot. Després d'estudiar un màster a Madrid vaig passar a treballar com a investigadora externa per a l'Institut d'Innovació Social d'ESADE. Va ser en aquell moment quan vaig crear ConSentidoComún, una consultoria de RSC que tenia la seu en un despatx que no m'inspirava gens. Treballar allà 10-12 hores no era especialment motivador. I va ser precisament en aquell moment en què no tenia clar què estava fent amb la meva vida quan vaig patir un vessament cerebral i vaig comprendre que la vida em donava una altra oportunitat.

Allà vaig prendre dues grans decisions: Una, canviar-me d'oficina i l'altra, enfocar-me en el que jo podia aportar a la societat: volia llevar-me al matí sabent que aquell dia anava a valer la pena, que anava a sumar a la meva vida; i volia anar-me'n al llit sabent que, efectivament, tot havia tingut sentit. Durant dos mesos em vaig anar reunint amb persones que buscaven reinventar-se i acudien a mi per demanar-me consell. En fer una mica de zoom em vaig adonar que el 70% eren dones. Vaig comprendre que hi ha una demanda social molt evident de la dona que està demanant un canvi social. Una persona em va proposar fer un coaching grupal de lideratge femení, llavors la idea em va agradar molt, però vaig pensar “jo no sóc coach” i li vaig proposar que vingués a donar-lo ella. Jo posaria l'espai, les dones i co-crearíem.

El dia de la presentació va ser un fracàs estrèpit. El programa preparat suposava que bloquegessin agendes 6-7 divendres seguits. Això en l'agenda d'una dona del segle XXI no hi cap. Llavors vaig pensar en fer un dinar al mes on el plat fort fos la història de vida d'una dona. I així neixen. Amb aquesta idea tan senzilla però que està tenint un impacte social molt evident en les dones.

Quins requisits ha de tenir una dona per ser una inspiradora consentida? Totes les dones poden ser-ho, o ja ho són?

Totes ho són, però no totes s'ho creuen. Jo sempre els dic i animo a les que vénen com a participants que, si alguna té ganes, il·lusió i alguna cosa a compartir que aixequi la mà. De fet, un cop a l'any les enganyo i les convoco per a una sessió on totes són les inspiracionals. I aquestes sessions són màgiques. Moltes d'elles mai han tingut aquesta oportunitat de dir qui són, com se senten... i arran d'aquestes sessions moltes asseguren que han pres consciència de qui són i què desitgen realment.

I el projecte ConSentidas aterra ara a The Corner amb Speakers At The Corner…

Barcelona és l'única ciutat on les ConSentides es fa en format de dinar, a la resta de ciutats es tracta d'un afterwork. Però aquí em trobo sovint amb dones que em comenten que, encara que els encanta la idea, no tenen disponibilitat per assistir al migdia. Aleshores vaig pensar en fer una proposta per a totes aquestes dones.

The Corner Hotel és un escenari ideal, ja que a les tardes ofereix una proposta de lleure i gastronomia molt interessant, però li faltava la part més inspiracional, cultural... etcètera. Així que d'aquesta demanda i aquesta oportunitat neix aquest projecte en el qual comptarem amb la presència de dones i homes inspiracionals.

Com? També amb homes?

Així és. Després de cinc anys de projecte he entès que en això de la igualtat o comencem a ser inclusives amb ells o no avançarem tan ràpid com ho faríem si suméssim. Jo entono el mea culpa en el sentit que Les ConSentides sempre ha estat un projecte, no excluent, però sí exclusiu per a nosaltres. Durant aquest procés molts homes s'han acostat per demanar-me el projecte dels ConSentits o m'han dit: “Escolta Julia, jo sóc feminista, m'agrada molt donar suport a la dona, crec que som complementaris, per què no ens inclous?”

Solies destacar la diferència entre igualtat i equitat...

Jo no vull ser igual que un home, vull igualtat de sous, de drets... De fet, crec que seria un error que tots fóssim iguals. Si jo em comporto com un home perdo l'oportunitat de ser la dona que porto dins. I si els homes es posen a ser com nosaltres, també. Hem d'aprofitar els talents dels dos. Per això em sembla que és més just que la paraula sigui equitat. Parlem d'igualtat de drets.

Després de les sessions quin feedback rep de elles, com saps que està funcionant?

Pensa que, en els àpats i esdeveniments, assisteixen unes 25 dones, amb la qual cosa, jo cada mes rebo 100 feedbacks de les 6 ciutats i mai he rebut un de negatiu. Quan generes un espai de confiança com aquest s'obren tant que m'han arribat correus electrònics que m'han fet plorar. Una vegada, una dona que és molt assídua, es va asseure al costat d'una companya que era nova i li va dir: “És la primera vegada que véns, no? Et canviarà la vida. Hi ha un abans i un després en la meva vida amb Les ConSentides” llavors jo vaig pensar “Ai va, quina responsabilitat més gran! Què emocionant, però quina responsabilitat!”