Xavier Martí: «La sostenibilitat és un tema essencialment cultural que té molt a veure amb la nostra capacitat d'adaptació»

En els últims anys, l'arquitectura sostenible s'ha convertit en una de les tendències amb més seguidors a nivell mundial. La necessitat de reduir l'impacte que causen les edificacions en l'entorn que les envolta, per preservar així la qualitat mediambiental, ha impulsat aquestes pràctiques enfocades a aconseguir la màxima eficiència en els materials, estructures i processos de construcció, edificació i urbanisme.

D'arquitectura i sostenibilitat parlem avui amb Xavier Martí, arquitecte soci fundador d'OAB - Office of Architecture in Barcelona-, un dels despatxos d'arquitectura de més prestigi a nivell internacional, que ha col·laborat amb Núñez i Navarro en projectes com la construcció de l'hotel Seventy Barcelona o la rehabilitació de l'edifici de la promoció NN Passeig de Gràcia, 125 i l'edifici d'oficines Aragó, 182.

Lluny de ser un concepte hermètic, per a Xavier Martí la sostenibilitat “és un tema que crec que va associat principalment a la idea que els edificis han de ser respectuosos amb el medi ambient, reduint emissions de gasos, construint amb elements reciclables, racionalitzant recursos híbrids, etc. Tanmateix, hi ha altres factors que valdria la pena tenir en compte, com la vida útil dels edificis i la seva capacitat o flexibilitat de transformació per a diferents usos, la sostenibilitat cultural en tant que les propostes arquitectòniques s'ajustin al lloc o tradició, amb els seus condicionants de paisatge urbà o natural, o la introducció d'edificis híbrids (cooliving, coworking) com a fórmules per a reduir la mobilitat i ajudar al desenvolupament personal i professional dels més joves.

Són conceptes relacionats amb la necessitat d'adaptació a nous valors que neixen com a conseqüència de les diverses crisis globals que modifiquen les estructures econòmiques i socials obligant a adoptar nous models de treball i convivència. Seria previsible que aquells països més desenvolupats i culturalment més avançats siguin els que desenvolupin inicialment aquest tipus de projectes i a poc a poc la resta els pugui anar incorporant com a prototips. Per aquesta raó, crec que la nostra capacitat de reacció per al desenvolupament de projectes realment sostenibles és un aspecte essencialment cultural que té molt a veure amb la nostra capacitat d'adaptació.

En termes purament arquitectònics, Martí assenyala que la tendència actual és optar per edificis coherents amb la seva funcionalitat i també amb el seu entorn: “Hem vist com molts dels projectes realitzats durant els últims 15 anys i reconeguts com a “arquitectures estrella” no han funcionat. Difícils i costosos de mantenir, han caigut en desús generant un greu problema per a les administracions que els han de gestionar. Aquesta situació, juntament amb una sensibilització social creixent per una arquitectura sostenible, ha afavorit la necessitat de plantejar projectes coherents, sensibles al canvi climàtic i amb més longevitat, ja sigui pel seu millor envelliment o per la seva capacitat d’adaptació a nous programes d’ús”.

Per garantir el compliment de certes polítiques de sostenibilitat en la construcció, s'han creat a nivell internacional una sèrie de normes o certificacions: “Com a arquitectes ens trobem cada vegada més amb l'obligatorietat de compliment de diferents tipus de certificacions ambientals o d'ús com el LEED gold o LEED platinium i la certificació WELL. La primera és una certificació desenvolupada pel US Green Building Council, l'objectiu de la qual és valorar la sostenibilitat d'un edifici tenint en compte l'impacte mediambiental del mateix durant tot el seu cicle de vida útil. D'altra banda, la WELL Building Standard™ és el sistema de certificació més reconegut a nivell internacional per al disseny, construcció i operació d'edificis saludables i està recolzada per l'International Well Building Institute (IWBI) i aborda les normes per al benestar i la salut humana més exigents a nivell internacional. Es tracta d'una certificació més dirigida a l'usuari que certifica que els espais estan condicionats perquè la gent treballi en les condicions més saludables i de confort”.

En preguntar-li a Xavier Martí sobre si els clients ja sol·liciten opcions sostenibles o si al contrari són ells, com a arquitectes, qui les proposen, l'arquitecte assenyala que: “Moltes vegades som nosaltres qui ens avancem. Tot i que ara ja comença a haver-hi més acceleració i moltes empreses ja tenen la “sostenibilitat” interioritzada, encara hi ha algun tipus de client al qual li costa fer el canvi, li costa més entendre-ho. I llavors la nostra tasca és explicar-ho, fer-li veure que aplicant una sèrie de mesures, que a més treballen de forma exhaustiva les enginyeries de certificació, és possible reduir els consums, ser més eficients i contribuir a reduir el seu impacte ambiental”.

Entre els nous projectes enfocats a la sostenibilitat, OAB ha posat en marxa el projecte d'un edifici d'oficines per a l'empresa Fitó, una obra pensada com una illa que compta amb una zona central enjardinada i que està sent valorada pels principals gestors del real estate del país com a “un dels millors projectes d'oficines d'Espanya”. Per a la seva construcció, amable en termes sostenibles, s'ha comptat amb una gran part de materials prefabricats. Tal com ens explica Martí: “és un projecte que comptarà amb els segells LEED GOLD i WELL, on hem projectat un sistema de façana on s'han reduït les obertures. És una solució modular prefabricada que dibuixa uns trapezis que ajusten la seva obertura acristal·lada en funció de l'orientació de la façana, com si fos una mena d'obturador fotogràfic. D'aquesta manera es controla el grau d'il·luminació natural i la seva aportació tèrmica, reduint costos per a la seva climatització.

L'estructura postesa permet resoldre espais diàfans, flexibles i transformables, allargant la vida útil d'un edifici d'oficines que en el futur es pugui reconfigurar per exemple en habitatges, en un barri industrial en procés de transformació com és l'edifici d'oficines al 22@.

El projecte s'ha dissenyat sota dos criteris que es complementen. D'una banda, construir un edifici a partir de la industrialització que redueixi emissions durant la seva execució i quan estigui en servei, i d'altra banda projectar uns espais de treball que siguin saludables per a les persones.

Oficines paisatge, confortables, ben il·luminades, amb un nivell d'ocupació limitat, zones exteriors de descans enjardinades, gimnàs, cafeteria, àrees de lactància, etc. En un moment en què les noves tecnologies exerceixen una pressió en els hàbits de treball, es fa necessari gestionar aquesta sobrecàrrega afavorint el nostre àmbit laboral.

Una de les tendències que més s'ha accelerat en els últims temps, especialment després de la pandèmia, és la hibridació dels edificis com a resposta a una major demanda social d'espais, enfocats a la salut i el benestar. Entorns molt més humans i personalitzats, on convergeixen sostenibilitat, disseny i tecnologia, en un espai versàtil i adaptable. En aquesta línia Martí assenyala que “la hibridació d'edificis és un plantejament molt comú en projectes en alçada d'“alt standing” com retail en plantes inferiors, hotels i apartaments, per exemple, en sòls urbans molt cèntrics i d'alt cost.

¿Es possible marginar un model semblant amb finalitats socials? es pregunta en Xavier Martí; i continua: Tenim dos projectes pilot que estem duent a terme a Sant Boi de Llobregat i Badalona, els quals tenen com a objectiu ajudar als joves, oferint-los la possibilitat d'una opció d'habitatge (coliving), un espai pel seu desenvolupament professional (coworking), una zona de gimnàs, piscina... utilitzant les cobertes per a l'outdoor del fitness i uns espais de servei, restauració i sales polivalents per a la socialització.

S'incorporen conceptes com un desplaçament interior a través de patis i jardins mitjançant rampes, promovent l'exercici diari o la previsió que es pugui fer una activitat a l'edifici des de l'habitatge a través d'una app interna. Es tracta d'un nou model convivencial, en què la seva arquitectura de patis interiors, a manera de comunicació, actualitza l'arquitectura vernàcula mediterrània.

Entre els projectes en els quals OAB ha col·laborat amb NN trobem l'edifici que avui acull l'hotel Seventy Barcelona. Un edifici de nova construcció on es va tenir en compte l'elecció de materials d'última generació amb certificats mediambientals prioritzant, no només les característiques tècniques, sinó també la producció i l'origen de la matèria primera, apostant sempre per les opcions eco-friendly. Des del punt de vista constructiu, l'arquitecte assenyala:

“L'Hotel Seventy es va projectar aportant solucions de disseny que permeten reduir els costos energètics necessaris per al seu funcionament. La incorporació d'una façana ventilada, l'ajust de superfície vidriada en relació amb la façana cega o la incorporació de patis que permeten ventilar i il·luminar de manera natural les zones interiors, són aspectes no només relacionats amb la pròpia sostenibilitat de l'edifici, sinó que també aporten una millor experiència i grau de confort per als seus usuaris.

No obstant, va ser durant la seva construcció el moment en què es va aportar el major grau d'innovació en industrialitzar o prefabricar l'estructura i les façanes, reduint així els terminis i optimitzant els costos energètics durant tot el procés.

Pel que fa a si la rehabilitació d'edificis pot ser un model d'arquitectura sostenible, Xavier Martí afirma que “sí” i posa com a exemple el projecte desenvolupat per a Núñez i Navarro en la promoció d'habitatges de Passeig de Gràcia, 125 on:

“La transformació de l'edifici implicava l'important repte d'aconseguir, a través del procés de rehabilitació i unió de les dues cases originals, l'adaptació d'aquest conjunt d'edificis del segle passat als usos i necessitats actuals. Ara s'ha passat de 2 a 4 pisos, millor ventilats, amb més llum natural... Hem aconseguit un edifici més saludable i sostenible”.

La direcció que ha de prendre la sostenibilitat en l'arquitectura està marcada. I és més que evident que només a través d'una presa de consciència del problema global que suposa el canvi climàtic i una reflexió en el dia a dia serà possible crear i incorporar nous hàbits i canvis de comportaments per assolir avenços reals cap a l'ecoeficiència energètica.