Recuperant un edifici singular del Modernisme barceloní
La Casa Heribert Pons és un dels edificis més representatius de l’arquitectura modernista de principis del segle XX a Barcelona. Situada a la rambla de Catalunya, 19, en ple Quadrat d’Or, va ser concebuda l’any 1907 per l’arquitecte Alexandre Soler com a residència d’Heribert Pons, una de les grans famílies industrials de la Catalunya de l’època.
Acabada el 1909, la casa va destacar des de la seva construcció per la qualitat dels materials, la riquesa dels elements ornamentals i la particular influència del secessionisme vienès. L'edifici va rebre la màxima distinció del concurs d'edificis de l'Ajuntament de Barcelona de 1910 i actualment està catalogat com a Bé d'Interès Local.
Al llarg de més d’un segle, l’immoble ha tingut diferents usos i ha experimentat diverses transformacions i actuacions de conservació. Ha sobreviscut als danys patits durant la Guerra Civil, a diverses reformes i, especialment, a l’intent d’enderroc plantejat als anys setanta, que va desencadenar una important mobilització per protegir el patrimoni modernista de Barcelona.
A Grup NN vam adquirir l’edifici el maig de 2025, renovant el nostre compromís amb la restauració i la protecció d’aquest patrimoni. L’actuació suposa una nova etapa per a un edifici que forma part de la memòria arquitectònica i urbana de Barcelona.
La Casa Pons destaca tant per la seva arquitectura com per la riquesa dels elements artístics que la integren. L’edifici consta de planta baixa, planta principal, tres pisos, àtic i terrat, i la seva façana combina una composició de línies ordenades amb una ornamentació acurada. La gran tribuna, els balcons decorats amb garlandes florals, la torreta superior i les dues figures de pedra que coronen l’edifici són alguns dels seus elements més característics. A l’interior, el vestíbul de marbre i l’escala noble mantenen la monumentalitat amb què va ser concebuda la residència.
Aquesta voluntat d’integrar arquitectura i art es reflecteix especialment en l’obra d’Eusebi Arnau. A la façana, quatre baixos relleus representen la Pintura, l’Escultura, la Música i l’Arquitectura, mentre que, a l’interior, al peu de l’escala noble, hi ha Diana la Caçadora, també obra de l’escultor. Aquests elements formen part essencial de la identitat de la Casa Heribert Pons i mostren la importància que van tenir les arts.
Però el valor de la Casa Pons també està lligat a la seva història. Després de la marxa d’Heribert Pons el 1927, l’edifici va tenir diferents usos i va patir danys importants durant la Guerra Civil. El 1973 fins i tot va estar amenaçat d’enderrocament, però la mobilització d’arquitectes i representants de la cultura barcelonina va aconseguir evitar-ho i va contribuir a impulsar una protecció més gran del patrimoni modernista. Posteriorment, la Generalitat va dur a terme una restauració integral que va permetre conservar-ne els elements principals.
Més d’un segle després de la seva construcció, la Casa Heribert Pons continua sent una peça singular del patrimoni arquitectònic de Barcelona, tant per la seva arquitectura i els seus elements artístics com per la història que ha acompanyat l’edifici fins als nostres dies.
Fonts
- Casa Heribert Pons. Anàlisi i descripció, Viatge a la Barcelona Secreta, setembre de 2025.
Referències bibliogràfiques
- Alexandre Soler i March, arquitecte — Raquel Lacuesta Contreras.
- «El cas de la família Pons» — Llorenç Ferrer Alòs, Història Social, 2005.
- Anuari Riera, guia general de Catalunya, 1908.
- Criticart — Beli Artigas.
- Diana i els Atlants — Juan C. Bejarano, Universitat de Barcelona.