Entre el digital i l'analògic: una recerca d'identitat a través de l'art

L'artista Cristian Zuzunaga protagonitza la 33a intervenció del project NN Wallery a Barcelona

Cristian Zuzunaga porta tota la seva vida investigant els límits entre el digital i l'analògic, l'urbà i el natural, el personal i el col·lectiu. La seva obra és una constant reflexió sobre la identitat, l'entorn i l'escala. Des del seu estudi a Bristol, Regne Unit, i amb una trajectòria internacional que l'ha portat a Londres, Nova York i Barcelona, entre altres ciutats, Zuzunaga transforma elements tan aparentment simples com un píxel o una quadrícula en símbols de connexió universal. Hem parlat amb ell sobre els seus inicis, la seva evolució creativa i la seva intervenció d'art urbà en el projecte NN Wallery.

Un viatge entre cultures, ciutats i escales

La passió de Cristian Zuzunaga per l'art urbà es va gestar en la seva infància, observant el mural de Miró a l'aeroport de Barcelona. "Em va impactar la seva escala, els colors... més tard vaig entendre el seu significat", recorda. La seva formació no va ser lineal: va treballar com a model entre 1996 i 2001, etapa que li va permetre viure a ciutats com Nova York, Londres i París, i observar com l'art dialoga amb l'espai urbà.

"A Nova York vaig descobrir els murals a escala gegant, molts eren publicitaris, però pintats a mà, amb una qualitat fotogràfica impressionant", explica. A Londres, ja en 2001, el descobriment de Banksy el va marcar profundament. "Era un altre tipus d'art urbà, més directe, amb missatge, que parlava amb l'entorn”. Va ser allà on va decidir estudiar al London College of Printing, una institució que li va permetre explorar el seu interès per la tipografia, l'arquitectura i la filosofia. "Em vaig obsessionar amb la idea del que ens atreu a les ciutats, com funcionen com a organismes", explica l'artista. Aquesta reflexió el va portar a buscar les unitats bàsiques del llenguatge visual: el maó a la ciutat, la quadrícula en la tipografia, el píxel en el digital.

Una identitat construïda des de la barreja

De pare peruà i mare catalana, en Cristian assegura que no se sent definit per cap nacionalitat, la seva sensació de no pertinença es va convertir en motor de recerca: "Volia entendre què ens uneix com a persones més enllà del gènere, la raça o el color de la pell".

La seva resposta la va trobar en la geometria. "La quadrícula em va permetre construir un llenguatge universal", afirma Zuzunaga. A través de tècniques com la serigrafia, el letterpress o la fotografia, va desenvolupar una obra que barreja l'analògic amb el digital, l'artesanal amb el conceptual. "Hi ha una narrativa coherent des que vaig començar: tot gira entorn de la quadrícula i el quadrat, al seu poder de generar ordre i emoció", ens confirma.

Del píxel al mural: tornar al carrer

Durant anys, la feina de Zuzunaga es va centrar en l'àmbit digital. "Quan el píxel va entrar a la meva vida va ser una revelació", explica. Va fundar la seva marca –“Zuzunaga”–, va col·laborar amb marques tèxtils i va aplicar el seu llenguatge visual a múltiples suports. Però amb el temps, i especialment després de la pandèmia, va sentir la necessitat de tornar a l'origen: el tangible.

"Vaig decidir conscientment retrocedir, ja que per a mi, l'art ha de ser físic. L'entorn urbà és real. El digital és mental", afirma. Aquest retorn al físic va culminar en la creació de Frankenstein Press, un taller a Bristol amb maquinària centenària restaurada. "Busquem sanar a través de la impremta, tornar a tenir contacte directe amb la comunitat", diu sobre aquest nou capítol vital.

Art urbà que transforma la ciutat

Aquesta visió va trobar ressò en NN Wallery, el projecte artístic de Grup Núñez i Navarro per revitalitzar espais mitjançant art urbà. “Des de petit, els edificis de Grup Núñez i Navarro sempre van formar part del paisatge de l'Eixample que m'envoltava”, comenta. Participar en aquest projecte va ser també una forma de connectar amb Barcelona des d'un altre lloc, una ciutat clau en la seva trajectòria. El seu mural al número 40 del carrer Enamorats és un gest personal a aquest vincle. “Volia fer una obra que parlés amb l'edifici, que tingués ritme, com un piano. Alguna cosa subtil, serena, elegant”, explica. La paleta cromàtica, inspirada en detalls de l'edifici mateix i les formes diagonals, fa referència tant a la Diagonal com a l'estructura de l'Eixample. “És un mural que no funcionaria en un altre lloc. Té sentit només allà”, assegura l'autor.

Art, tecnologia i vida plena

Zuzunaga defensa un art que entrellaça el digital i l'analògic, però sempre centrat en l'ésser humà. "Durant anys vaig creure que l'art havia d'utilitzar la tecnologia contemporània. Però amb el temps em vaig adonar que el important no és la tecnologia, sinó el que diu sobre nosaltres".

Per a ell, viatjar, llegir i observar són fonts constants d'inspiració. A més, està convençut que l'art i el disseny poden transformar vides: "Tots neixem creatius. Però la majoria ho oblida. L'art és essencial per a una vida plena". I en preguntar-li què recomanaria a tothom qui volgués descobrir una Barcelona diferent, el seu consell és clar: "Camina. Surt del circuit turístic. Descobreix els barris. Observa. Aquí és on rau allò singular".