Els mercats més històrics de Barcelona. Moltes coses per descobrir

Quan fa que no trepitges un mercat municipal? Allà pots trobar aliments frescos i més saludables que en qualsevol centre comercial o supermercat i amb una atenció més detallada i personalitzada que en cap altre lloc. La Barcelona autèntica es respira entre parada i parada. A banda de l'alimentació, tots i cadascun dels mercats que s'han construït a la nostra ciutat són testimonis d'un context històric molt determinat. Hi ha diversos mercats històrics a Barcelona. Només cal anar a qualsevol d'ells per descobrir que les seves façanes, pòrtics i cimborris tenen molta història per explicar. Conèixer-la és tan fàcil com apropar-se a ells i deambular pels seus passadissos amb esperit crític: Per què un mercat aquí? Per què està construït així i no d'una altra manera? En aquest post t'ho expliquem!

La Boqueria

El cor de Barcelona batega a La Boqueria. O millor dit, el del món. Si hi ha un lloc on tradició i modernitat, localisme i exotisme conviuen i s'entrellacen a la perfecció, aquest és sens dubte el mercat de Sant Josep-La Boqueria. En ell cohabiten diàriament els veïns de Ciutat Vella, que fan allà la seva compra habitual, amb els milers de turistes que acudeixen fascinats pels ressons que el qualifiquen com el millor mercat del món.

Els primers registres històrics daten la presència d'un mercat ambulant a l'actual zona de La Boqueria ja al segle XIII. Aleshores eren comerciants de les afores de Barcelona que baixaven a la ciutat a vendre els seus productes. L'arrelament fort que va adquirir aquest protomercat entre la gent del barri amb el pas dels segles va fer que fos necessari donar-los una ubicació estable, que va arribar el 1836, quan l'ajuntament va habilitar els terrenys d'un antic convent com a seu fixa del mercat, encara que seguia sent a l'aire lliure i els tenders havien de muntar uns entoldats per protegir-se de les inclemències meteorològiques. No va ser fins al 1913 que es va construir la façana d'inspiració gaudiniana i la coberta, que van atorgar al mercat l'aspecte amb el qual ha arribat fins als nostres dies.

Sigui per la seva façana modernista, sigui pels seus productes de qualitat i proximitat, o bé per l'exotisme d'algunes de les seves propostes gastronòmiques, La Boqueria no deixa indiferent a ningú. Sense perdre l'essència ni la funcionalitat principal de mercat de barri, aquest lloc icònic ha sabut aprofitar la seva ubicació estratègica al mig de les Ramblas per captar l'atenció dels turistes, fins a convertir-se en parada obligatòria a les principals guies de la nostra ciutat.

Mercat de Santa Caterina

Com insectes a una flor. Així acudeixen al Mercat de Santa Caterina centenars de turistes que observen des de l'esplanada de la Catedral de Barcelona un terrat ondulat i ple de color. La seva sorpresa no pot ser més gran quan descobreixen que sota aquestes formes avantguardistes es troba un tradicional mercat d'alimentació, on les fruites, verdures, carns i peixos completen el cridaner cromatisme del seu exterior.

L'edifici actual data de 2005 i és una remodelació de l'antic mercat de Santa Caterina, que proveeix diàriament a un dels barris més populars de Barcelona com és el Born. Aquest mercat va ser el primer mercat cobert de Barcelona i la seva creació data de 1845, sobre les ruïnes d'un antic convent. La reforma la va dur a terme el prestigiós estudi d'arquitectura Miralles-Tagliabue, que va dissenyar una estructura ondulant d'inspiració gaudiniana, vistosa i plena de color per a ser vista des de l'aire. La coberta es fusiona amb el mercat a través d'unes estructures de fusta que donen un toc avantguardista a un espai tan tradicional com pot ser un mercat de subministraments.

Mercat del Ninot

El Mercat del Ninot es va aixecar el 1892 en una zona que, en aquell moment, pertanyia al municipi de Les Corts abans d'unir-se a Barcelona. El mercat va ser batejat en el seu moment com El Porvenir, ja que va ser el primer que es va obrir en aquell municipi i volia representar el futur. No obstant això, amb el temps passaria a ser conegut entre la gent del barri com Mercat del Ninot, ja que a l'interior hi havia una taverna que lluïa un “ninot”, que no era altra cosa que la figura de proa d'un bergantí del port de Barcelona que es va salvar in extremis de ser cremat quan el vaixell estava sent desballestat. 

Tan popular es va fer aquella figura a l'actual Eixample, que la denominació popular va passar a ser l'oficial a la Segona República (1931-1936) i, després de la dictadura, en l'actualitat. Aquest Ninot pot ser visitat avui dia al Museu Marítim de Barcelona.

L'enorme èxit que va tenir en el seu dia el Mercat del Ninot al barri de l'Eixample i la seva contínua adaptació a les necessitats de cada època, ha fet que el recinte hagi sofert dues grans remodelacions. La primera d'elles va ser el 1933, quan ja s'havia convertit en un gran centre comercial que omplia de dinamisme l'esquerra de l'Eixample. Ja en el segle XXI un recinte centenari com el Ninot es va veure obligat a una segona gran transformació. Així, després d'una reforma integral que va durar cinc anys, el nou Mercat del Ninot va veure la llum el 2015, estrenant imatge interior, així com serveis al comprador, la instal·lació d'un supermercat o la instal·lació de senyal WiFi gratuïta per als visitants.

Totes aquestes reformes han fet del Mercat del Ninot un recinte per on passejar sense pressa i poder gaudir de la Barcelona més autèntica a través de les seves parades i els seus comerços mentre es degusten els seus productes d'alta qualitat en qualsevol de les seves barres de tast.

Mercat de Sant Antoni

Ens trobem davant d'un dels més grans de Barcelona, ja que està compost per tres mercats diferents: el d'alimentació, el de roba i el de llibres. Va ser inaugurat el 1882 per l'aleshores alcalde Rius i Taulet i ha estat tancat 9 anys per un exigent procés de rehabilitació fins a la seva reinauguració al maig de 2018.

Para entender la ubicación de este mercado hay que retroceder hasta la época de los romanos, cuando la zona era una de las salidas naturales de Barcelona hacia el sur. Por aquí pasaba la Vía Augusta que fue convirtiéndose con el paso de los siglos en el camino principal hacia el Llobregat y el camino principal hacia Madrid. Esa concurrencia de carretas y correos fue generando a sus alrededores una red de comercios y servicios como hospitales y conventos. 

I així vam arribar al segle XIX, quan el creixement exponencial de Barcelona i els seus voltants havia generat en el lloc un mercat a l'aire lliure que proveïa de queviures a tots els que entraven i sortien de la ciutat per la seva zona sud. Un cop enderrocades les muralles, Ildefons Cerdà va proposar aixecar una estructura fixa que pogués acollir un mercat que servís de suport als mercats que hi havia dins les muralles. D'aquesta manera va néixer el Mercat de Sant Antoni, el primer que es construïa fora de les muralles i que va ser inaugurat per l'aleshores alcalde Rius i Taulet. Amb el pas del temps, aprofitant l'enorme afluència de gent que acudia al mercat, es va crear un altre a l'exterior, on es venien productes no alimentaris, que va derivar en el mercat dels Encants de Sant Antoni. I el mateix camí seguirien anys més tard llibreters i col·leccionistes, donant forma al mercadillo dominical actual de Sant Antoni.

Pel que fa a l'edifici, ens trobem davant d'un clar exemple de l'arquitectura del ferro imperant en aquest context històric. La seva distribució és diferent a la d'altres mercats municipals ja que genera una mena de creu grega, amb quatre grans passadissos que convergeixen en una gran nau central, coronada per una cúpula o cimbori octogonal, convertint-se en un dels espais més singulars de Barcelona, amb detalls modernistes que li han valgut la catalogació com a Bé Cultural d'Interès Local.

El 2009 el mercat va començar una profunda transformació que es va allargar 9 anys a causa del descobriment de restes arqueològiques que ens porten fins a la Barcino romana. Finalment, va ser inaugurat al maig de 2018, rebent des de llavors la visita d'uns 20.000 visitants diaris.