Xavier Casanovas: “La rehabilitació és un indicador del desenvolupament d’un país”
La preservació del patrimoni històric i la rehabilitació sostenible són temes de creixent importància en l’àmbit arquitectònic i social segons Xavier Casanovas, president de l’Associació RehabiMed, professor de Rehabilitació a la Universitat Politècnica de Catalunya i director de diversos projectes europeus de regeneració urbana, restauració i rehabilitació. Actualment exerceix un paper essencial al Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), una organització no governamental que treballa estretament amb la UNESCO en temes de conservació i protecció del patrimoni cultural a tot el món. Per Xavier “el patrimoni històric és una valuosa herència, un llegat dels nostres avantpassats que tenim l’obligació de preservar”.
RehabiMed, l’associació que agrupa experts i organitzacions de diversos països, té com a missió promoure la rehabilitació, restauració i regeneració urbana a la regió. Per a Casanovas, la rehabilitació és un indicador del desenvolupament d’un país: “Els països més desenvolupats tendeixen a tenir més activitat en rehabilitació que els menys desenvolupats”, afirma.
L’impacte dels projectes de RehabiMed és variat, depenent del context d’intervenció. En àrees postconflicte, com Síria, per exemple, la prioritat és capacitar la població local, promovent millores en la qualitat de vida i la creació d’ocupació. Aquests projectes també persegueixen la preservació del patrimoni i la sostenibilitat, adaptant-se a les necessitats energètiques i ambientals de cada comunitat. No obstant això, Casanovas adverteix que “els estàndards europeus en eficiència energètica no sempre s’ajusten a les realitats dels països en desenvolupament, fet que suposa un repte en la seva implementació”.
Un dels enfocaments clau de RehabiMed és la rehabilitació sostenible del patrimoni arquitectònic, la qual cosa implica no només la conservació dels elements històrics, sinó també la millora de l’eficiència energètica i la integració de les construccions en el context ambiental i social contemporani. Aquest enfocament és especialment rellevant a Barcelona, on els esforços de rehabilitació dels barris i del patrimoni històric inclouen la modernització de les infraestructures, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de materials sostenibles.
El patrimoni urbà de Barcelona és fonamental per diverses raons que van més enllà del seu valor estètic. En primer lloc, aquest patrimoni és un testimoni viu de la història i la cultura de la ciutat; cada racó de Barcelona explica una història que reflecteix la seva evolució al llarg dels segles. A més, el patrimoni urbà contribueix a la identitat i al sentiment de pertinença dels barcelonins. Els edificis, places i carrers emblemàtics són part del teixit social de la ciutat, creant un vincle emocional entre els habitants i el seu entorn. Aquest sentiment d’identitat és crucial per a la cohesió social i l’orgull local.
Des d’un punt de vista econòmic, el patrimoni urbà també juga un paper vital en el turisme. Barcelona és un dels destins turístics més visitats del món, i la seva rica herència arquitectònica atrau milions de visitants cada any. Això no només genera ingressos significatius per a la ciutat, sinó que també crea ocupació en sectors relacionats amb el turisme, l’hostaleria i la cultura. Tot i això, no podem oblidar els efectes negatius que l’aposta turística pot comportar, com la coneguda “gentrificació” i l’expulsió de la població local dels barris històrics, fet que requereix la recerca d’un equilibri en el desenvolupament.
La preservació del patrimoni urbà és essencial per al desenvolupament sostenible de la ciutat. Mantenir i rehabilitar edificis històrics no només ajuda a conservar la història, sinó que també promou pràctiques de construcció sostenibles i l’ús eficient dels recursos. En integrar el patrimoni en els plans de desenvolupament urbà, Barcelona pot avançar cap a un futur que respecti el seu passat.
Actualment, “una de les tendències més prometedores en el camp de la rehabilitació és la integració de tecnologies d’eficiència energètica i de generació d’energia renovable en edificis patrimonials. Materials innovadors permeten fer-ho sense comprometre el valor històric de les construccions”, segons Casanovas.
En els últims anys, la rehabilitació urbana ha estat una prioritat per a la ciutat de Barcelona, amb un enfocament en la sostenibilitat, la millora de la qualitat de vida dels habitants i la conservació del patrimoni arquitectònic. La rehabilitació a la Ciutat Comtal ha estat i és un procés integral que abasta una sèrie d’accions i polítiques destinades a millorar, recuperar i modernitzar el teixit urbà, especialment en àrees que han patit deteriorament a causa del pas del temps o del creixement desordenat.
Hi ha programes que permeten la rehabilitació d’edificis antics amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència energètica, millorar l’accessibilitat i garantir la seguretat estructural dels immobles. De fet, un component essencial en les polítiques de rehabilitació és la renovació energètica. Els edificis existents són renovats per complir amb els estàndards de sostenibilitat, cosa que inclou la instal·lació de sistemes d’aïllament tèrmic, energies renovables i eficiència en els consums. La rehabilitació urbana a Barcelona busca equilibrar el desenvolupament econòmic amb la millora social i ambiental, respectant el seu ric patrimoni històric i apostant per la innovació i la sostenibilitat.
Un dels projectes més emblemàtics de rehabilitació a Barcelona ha estat la creació de les superilles, àrees restringides al trànsit de cotxes que promouen espais per a vianants, ciclistes i zones verdes. Aquestes iniciatives busquen millorar la qualitat de l’aire, reduir la congestió i retornar espai públic als ciutadans. Així mateix, a Barcelona es promouen pràctiques d’urbanisme verd, com la plantació d’arbres, jardins verticals i sostres verds, i l’ús de materials sostenibles en la rehabilitació d’edificis.
La rehabilitació d’edificis històrics no ha de suposar una contradicció amb la modernitat. És a dir, es pot conservar el valor arquitectònic i la identitat històrica d’un immoble mentre se li dona una nova vida a través de la introducció de tecnologies i acabats moderns. Aquest tipus d’enfocament permet revitalitzar zones històriques de la ciutat, mantenint el seu atractiu cultural, però adaptant-les a les necessitats contemporànies.
Per a Casanovas, “la rehabilitació és clau per a un desenvolupament sostenible que permeti aprofitar la infraestructura existent sense expandir les ciutats més enllà dels seus límits”.
Amb més de 40 anys d’experiència en el sector, Casanovas observa un canvi significatiu en la percepció pública cap a la rehabilitació i la sostenibilitat. “La societat ha canviat molt en la seva percepció de la rehabilitació i la sostenibilitat. Aquests conceptes han passat a ser fonamentals”, comenta. Tot i això, avui en dia l’educació juga un paper crucial per inculcar aquests valors a les noves generacions, assegurant que la conservació del patrimoni i el respecte pel medi ambient continuïn sent prioritats per al futur.
Barcelona està duent a terme una àmplia gamma d’intervencions de rehabilitació patrimonial, orientades tant a la conservació de la seva rica història arquitectònica com a la integració d’aquests espais en una ciutat moderna i dinàmica. La rehabilitació del patrimoni a Barcelona es troba en un moment important, amb molts projectes en curs per conservar i renovar edificis antics. Aquests treballs busquen mantenir el seu valor històric mentre s’adapten i es connecten amb la ciutat moderna on es troben ubicats.
La rehabilitació patrimonial permet combinar el millor de la tradició arquitectònica amb les tecnologies i necessitats contemporànies, la qual cosa resulta en un equilibri entre el valor històric i la funcionalitat moderna.
